26/27-08-07Leh-Stock-Camp Base
Surto de Leh amb un taxi fins al poble d'Stock, a uns 18 km de distància. Aquí em deixen al punt de partida de tots els treekings i ascencions a la muntanya, hi ha una petita botiga amb queviures i refrescs preparada exclusivament per els turistes. També hi ha portegadors i guies que esperen a les agències o a la gent que va per lliure, ja que els pots contractar allà mateix. Des d'aquí es veu perfectament el cim.No agafo cap guia, ja que és una muntanya sense cap mena de dificultat. Em diuen que hi ha unes 6 hores fins el camp base. Comences a uns 3.600 mtes i el camp base és a 4.900
Porto una motxila molt petita i lleuguera ( només hi porto el sac, uns pantalons i una jaqueta de Gore, un forro, uns mitjons gruixuts, guants i gorro, i unes galetes i aigua ).
Surto a les dues de la tarda, fa molta calor, vaig amb pantalons curts i màniga curta. El camí està molt fresat i sempre vas pel costat de rierols. No trobo ningú en la meva direcció i si molta gent que baixa, ja que la gent comença més d'hora. El desnivell no és molt fort, només en moments puntuals. Trobes 2 o 3 llocs on hi ha petites tendes on pots menjar i avituallar-te durant el primer tramp, i més endavant alguns campaments de la gent que fa diferents treekings o que utilitzen les agències per aclimatar els clients abans d'arribar al camp base ( i fer que l'ascenció sigui més lenta, i per tant més cara ).
El paissatge és magnific, passes de zones molt àrides a zones amb molta vegetació, i sempre enmig de petites valls, i molt sovint de parets quasi verticals.
Fins al cap de 3 hores de caminar no torno a veure el cim de l'Stock Kangri. Aquí em vaig confondre i enlloc d'agafar un petit camí que anava cap a l'esquerra vaig seguir la vall que conduia cap a la falda la muntanya. No portava cap planell i creia que el camp base seria sota la muntanya. Vaig començar a pujar, ara amb més desnivell, i els petits camins em van anar desapareixent, vaig mirar l'altimetre i ja estava a més de 5.100 mtes i ni rastre del Camp Base, vaig arribar fins a la glacera del cim i després d'haver pujat algun turó i canviat varies vegades de direcció vaig trobar un petit camí que anava avall, portava més de 5 hores de caminar, començava a fosquejar i anava ben perdut. Al cap de més d'una hora de seguir aquest camí vaig veure llums del camp base, al qual i vaig arribar amb el frontal obert. Vaig arribar molt cansat, 7 hores de camí, nerviós i amb molta gana, ja que no havia menjat rés. Van ser un total d'uns 2.000 mtres de desnivell positiu i uns 650 de negatiu.
Aquí hi havia dues tendes grosses en les quals podies menjar i dormir, i alguna més de petita. En la tenda que vaig entrar hi havia un grup d'europeus que havien fet el cim aquell dia i un altre grup que el volien fer l'endemà. Aquests eren 2 israelianes i 1 alemana que anaven amb 2 guies, i surtien a les dues de la nit cap al cim. Els guies em van pintar que era una ascenció bastant difícil, no com jo tenia entés. Aquests grups no dormen en aquestes tendes, sinó que planten les seves propies. Per variar vaig menjar un plat d'arrós amb llenties i a dormir junt amb els guies i el propietari de la tenda.
L'endemà a les dues de la nit començo l'ascenció. El grup amb els guies ha sortit mitja hora abans. Segueixo el mateix camí que havia fet unes hores abans, peró ara de pujada. Enllaço amb aquest grup ( aquesta era la meva idea ) abans de creuar la glacera que hi ha a la falda de la muntanya, no és perillosa ja que les esquerdes que hi ha son molt petites. Un cop travessada la glacera ja no hi ha camí, et trobes amb una tartera molt empinada i l'enfiles per on pots. Aquí ens trobem amb un altre grup de noruecs de 5 persones amb guies, i fem un sol grup. La nit és molt freda i començo a trobar que el meu equipament no és l'adequat, vaig molt poc abrigat ( les botes de treeking tant lleugeres que portava no servien per rés ) i el fet d'anar amb un grup amb guies comporta anar molt a poc a poc i anar fent parades, cosa que encara et fa agafar més fred. També vaig tenir un problema amb el frontal, el meu el vaig perdre i en vaig comprar un a Leh el qual no feia quasibé llum, i per acabar-ho d'arreglar el cel estava totalment tapat.
Va començar a clarejar just quan arrivabem a l'aresta final. En tota la tartera no hi havia gens de neu, i aquí ni havia peró no molta, molts tramps eren totalment roca i alguns totalment glaçats. Aquí, juntament amb un dels noruegs, vam abandonar el grup i vam continuar, ara si a un més bon ritme. El tros final és el més bonic, tot i no ser una aresta aèria és maca i divertida. Vam tardar quasi una hora més a fer aquest últim tramp, que no sent gens dificultós és l'únic tram on s'ha de grimpar una mica.
Vam arribar a dalt el cim ( 6.123 mtes ) quasi al cap de 6 hores d'haver sortit del Camp Base, a dalt hi havia una espessa boira, i només es distinguia un munt de banderoles amb pregàries tibetanes que indicaven el punt més alt. Després de les abraçades i les fotograries de rigor, i menjar unes galetes, vaig començar el descens, ja que tenia molt fred als peus. El meu company d'ascenció es va quedar al cim esperant la resta dels seus companys. Va ser una llàstima no disfrutar gens de les vistes des del cim, peró ... Des del Camp Base hi ha uns 1.250 mtes de desnivell
El descens, com quasibé tots, va ser molt fatigós, peró bastant ràpid, ja que al cap de poc més de dues hores ja tornava a ser al Camp Base. Altre cop un plat d'arrós i un té, i abans d'agafar mandra em vaig estimar més, fer la motxila i tirar avall. Tot i haver sortit el sol i que la temperatura havia augmentat bastant, encara tenia la sensació de fred. Em vaig estimar més patir una mica més peró passar la nit a un bon hotel a Leh.
Una hora al Camp Base, i altre cop a caminar, vaig tornar per el mateix camí on havia pujat el dia abans, a excepció d'aquest últim tram, i amb poc menys de 3 hores ja tornava a ser al punt de partida, aixó si molt i molt cansat. Aquí no vaig trobar cap taxi ni bús i vaig haber de caminar uns 4 km fins arribar a la carretera principal i fer auto-stop fins que em van carregar i em van portar fins a Leh. És a dir que en menys 24 hores vaig poder fer un 6.000
En definitiva una muntanya molt autèntica, accesible, sense cap dificultat tècnica, amb moltes comoditats logístiques, ja que practicament no has de portar rés ( menjar, beure, tenda, piolets ), un lloc molt singular i una gent molt acollidora. Molt aconsellable, no per anar expresament a fer aquest cim, peró si que si ets per aquesta zona és quasi inperdonable no anar-hi. Bé, sempre que t'agradi la muntanya.
