Kardhung La - 3ª Part

24-08-07
Leh - Kardhun La - Leh


Després d'un dia de descans a Leh, agafo la bicicleta sense les alforgues i em dirigueixo cap al Kardhung La, el segon coll de muntanya transitable més alt del mon ( primer segons els indis ), el primer està situat al Tibet. Aquest coll està situat a uns 40 km de Leh, i gairebé visible des de la ciutat. La carretera és esfaltada i en molt bon estat fins els últims 9 km. No hi ha massa trànsit, i el poc que trobes és de turistes que tenen el mateix destí que jo o una part més petita que penetren cap a la Vall de Nubra, que apareix darrera d'aquest coll.

La pendent de la carretera no és excesiva peró si constant, i si aconsegueixes agafar un bon ritme no és una ascenció molt forta; primerament estas molt ben aclimatat, estas descansat i a més sense gens de pés a la bicicleta, sembla una altre cosa. Tot i aixó no vull dir que no sigui dur, ja que el tros final es bastant dur, ja que quan més cansat estas, pitjor està la carretera.

El paisatge no és gaire espectacular fins que quasibé ets a dalt ( cada dia de la travessa he vist paisatges i ambients molt més bonics que els d'aquí ).
A uns 27 km de Leh hi ha un campament militar amb una cantina, a la qual pots parar a repostar una mica. Aquí també hi ha un control militar que paren a tots els vehicles, excepte a les bicicletes, i si et paren és només per curiositat, i fer-te les típiques preguntes, d'on ets ? si estas casat ? quan guanyes cada mes ? etc ...

Fins aquest punt trobes bastants convois de camions militars, grups de 30 i 40 camions, que van a una velocitat molt lenta, i que sempre que t'adalanten et saluden. D'aquí cap amunt només vaig trobar un petit convoi que travessava cap a Nubra.

Hi ha agències turístiques a Leh que puguen els seus clients amb furgoneta fins a dalt el coll i llavors fan el descens amb bicicleta, i aquesta gent quan estan baixant i et veuen que pugues, els guies els fan parar i et donen anims, de la mateixa manera que molts taxis amb turistes, que fins i tot et tiren fotos.Trobes una dhaba quan falten 10 km per arribar a dalt.
Fins els últims 9 km vaig trobar que aquest coll no era rés de l'altre mon, dur peró força asequible, peró al final vaig cambiar d'idea, aquí canvia la carretera, puja una mica més fort que anteriorment, el vent es fa sentir, i comences a notar que portes unes quants km i desnivell acumulat a les cames. A més els últims 4 o 5 km, es va posar a nevar, una neu molt seca i petita, i amb pocs minuts la carretera va quedar blanca.
Finalment vaig arribar a dalt, i com sempre l'altimetre no concordava amb l'altitud que marca als planells i al cartell que hi ha al cim. Vaig arribar a dalt bastant cansat peró menys del que m'esperava. A dalt hi ha una mena de refugi turístic amb un bar on serveixen té, refrescos i venen postals i altres records del lloc. També hi ha algun monument per recordar l'alçada del lloc i altre propaganda del govern indi. Feia molt vent, i just vaig entrar a fer un té a tirar les poques fotografies de record ( ja que amb l'humitat la camara no m'anava massa bé ) i tornar a agafar la bicicleta per fer el descens. A dalt hi ha una mena de control militar i alguns edificis en ruïna. No vaig estar gaire de sort, ja que hi havia una mica de boira i no tenies gens de vista, ni cap a la Vall de Leh ni cap a la Vall de Nubra. Va deixar de nevar i amb poca estona la neu de la "carretera" va anar desapareixent.
En total em van sortir 41'2 km i ho vaig fer amb un temps de 4:19, o sigui una mitjana d'uns 9'5 km/hora, i amb uns 1.800 metres de desnivell. Segons els indis el coll fa 5.600 mtes, peró el meu altimetre 5.470.
La baixada és increible, molt ràpida, ja que a excepció dels primers km la resta de la carretera està en molt bon estat, i amb poc més d'una hora ( 1:07 )ja tornava a ser a Leh. Els pocs turismes i camions que trobes els adelantes tranquilament, ja que aquí condueixen molt a poc a poc.

En resum es pot dir que hi ha etapes més fortes durant el trajecte Manali-Leh, que no pas aquest coll, potser perqué estas més descansat i no portes pés. Jo m'ho imaginava més fort, tot i aixó el tram final és bastant dur, peró és curt.

Cap comentari: