Pedalant - 2ª part

16/22-08-07
Manali - Leh

Totes les dades que hi ha son aproximades ( alçades, distàncies i temps ), el que quasibé mai no coincideix és l'alçada dels planells amb l'altimetre, sempre son un mica augmentades. En total son uns 500 quilometres aproximadament. L'època aconsellable son els mesos de juny, juliol i agost, la carretera està oberta desde principis d'abril fins a l'octubre, depenent de les nevades.

Normalment son necesaris entre 7 i 10 dies, jo ho vaig fer amb 7, peró crec que és millor fer-ho com a mínim amb 8 dies. Jo vaig prioritzar portar poc pes, i aixó vol dir no portar tenda ni utensilis de cuina; per tant fas les etapes en funció dels llocs on trobes lloc per dormir, i aixó implica fer etapes molt llargues i altres de molt curtes. Per altre banda és molt agrait portar uns 3 o 4 quilos de menys.

La bicicleta la vaig portar amb l'avió; pesa uns 11 kg. i portava unes alforges al darrera que normalment i portava uns 8 o 9 kg. de pes.

El temps sempre em va acompanyar, de dia podies anar quasi sempre pots anar amb maniga curta, excepte a dalt els colls que normalment sempre feia bastant vent. A les nits la temperatura baixa molt, peró sense ser extrema. Només em va ploure un parell de dies i molt poca estona.
Molt sovint trobes llocs per menjar, excepte un parell d'etapes, tot i que el menjar sempre sol ser el mateix, arros, sopes, ous, llenties, chowmein ( com uns fideus ) i diferents verdures.

La "carretera" no té perdua, sempre has d'agafar la carretera principal, només unes 3 o 4 vegades trobes desviacions dubtoses, peró son prop de pobles i de seguida trobes gent per preguntar.

Hi ha molt trànsit de camions, ja que aquesta carretera està oberta només uns mesos a l'any i ho aprofiten per proveir sobretot a Leh, la ciutat més important. També hi ha molt trànsit de convois militars, degut a la proximitat amb el Caxmir i la frontera amb Paquistà. També d'autobussos que es mouen entren els diferents pobles, i els més ben preparats ( per turistes )que fan el trajecte Manali-Leh amb dos dies. I finalment els taxis 4x4 també per turistes, que ho fan amb unes 17 hores ( 1 dia i mig ). També hi ha qui ho fa amb moto ( turistes estrangers ), amb les famoses Royal Enfield, unes motos molt autèntiques, unes reliquies, amb una fressa molt característica i no gaire lleugeres ( a les baixades vas a la seva velocitat ). De gent que ho fem amb bicicleta no en vaig trobar gaires, una parella d'holandesos, una altre d'hungaressos i 2 australians.

1 - Manali 2.050 - Marhi 3.320 36 km. Temps total 5:05 Bicicleta 4:15 +1.420 -142 mtes.


Molt bona carretera, asfaltada al principi i a mesura que guanyes alçada cada cop amb menys asfalt; sortint de Manali bastant trànsit ja que hi ha molts pobles al voltant, de seguida comencen les rampes suaus, peró continues. Molts llocs on comprar o parar per menjar. El dia més tranquil i reposat de tots.

Paro a dinar a Gulaba, en una de les moltes dhabas ( tendes on pots menjar i dormir ) que hi ha al costat de la carretera.


Marhi es troba en un pla just abans de començar la collada del Rothang Pass. Son tot un conjunt de dhabas provisionals ( aquest coll només està obert de Maig a Octubre ) i algun taller mecànic ( sempre estan remanat els camions abans i després dels ports ). També hi ha un Tourist Bungalow oficil, peró amb uns preus molts desproporcionats. Quasi tots els automobils que circulen per la carretera paren aquí, encara que sigui un moment.


Sopo i dormo en una d'aquestes dhabas, t'has de portar el sac de dormir. Aqui no tenen electricitat, van amb butà. Pago 200 rupies en total ( menys de 4 € )



2 - Marhi 3.320 - Keylong 3.350 85 km Temps total 7:55 Bicicleta 6:20 +1.560 -1.530 Rothang Pass 3.978



Sortint de Marhi tens 17 km ( + 660 desnivell ) fins arribar al coll del Rothang Pass, bona i bastant transitada carretera. Un quilometre abans d'arribar al cim hi ha un campament, on pots menjar, i on paren la majoria de tours turísitics, per tal d'arribar a dalt el coll a peu o amb burros. A dalt hi ha una fita amb banderoles budistes. Llavors hi ha una baixada molt llarga, més de 20 km. al principi mala carretera peró millor a mesura que baixes.


Al final d'aquesta baixada trobes la carretera que s'endinsa cap a la Vall de Spiti, peró jo tiro cap a l'altre banda de la vall. Aquí comencen una serie de petits poblets que vas trobant al llarg de la vall fins arribar a Keylong. La carretera està bastant bé, tot i que en alguna ocasió l'aigua del riu ocupa totalment la carretera. Fins a Keylong és tot un continu de petites pujades i baixades, que al final és fa una mica pesat. Paro a dinar a Sissu.

Keylong tot i ser un poblet molt petit, hi ha tot tipus de comoditats, fins i tot hotels, és el lloc turístic més ben preparat de tota la travessa, hi ha bastants restaurants i conexió a internet, tot i que molt lent. Hi ha molts turistes, ja que aquí també és un lloc en el qual comencen bastants treekings. Al voltant de Keylong hi ha petits poblets a banda i banda del riu que domina la vall, i sembla impossible accedir-hi, a la majoria només si arriba a peu, i han de fer algun quilometre per arribar a un pont per poder travessar el riu, que és bastant caudalós.


3 - Keylong 3.350 - Patseo 3.820 47 km Temps total 6:00 Bicicleta 4:47 +1.205 -735

Al principi la carretera no és massa bona, sense esfaltar, comences pujant un petit coll i un cop superat tens un seguit de petits desnivells fins a una forta baixada fins a Dhaba ( on paro a dinar ) aquí travesses el riu i canvies de vall a través d'un coll bastant llarg amb bastant desnivell. Un cop superat ja bé molt bona carretara fins arribar a la pujada final fins a Patseo.

Patseo és molt petit, just un tourist bungalow, al qual dormo i una dhaba que hi ha al costat de la carretera, tot i aixó hi ha moltes petites tendes i campaments escampats pel voltant, que son dels nomades que vigilen els ramats durant el bon temps. A uns dos quilometres hi ha un campament militar inmens, aquí estan no molt lluny de la frontera amb el Paquistà i és un continu de convois militars.
Una jornada tranquila, pocs quilometres peró bastant desnivell. Poc trànsit i més d'un lloc d'abituallament durant el camí. El paissatge molt variat, ja que et mous per tres valls diferents. Fins poc abans d'arribar a Patseo encara trobes vegetació, peró a partir de Patseo ja comença a ser escassa, just al costat del riu.
.
4 - Patseo 3.820 - Sarchu 4.253 65 km Temps total 7:50 bicicleta 5:46 +1.265 -812 Baralacha La 4.900

Al principi un pla bastant llarg amb bona carretera i per tant molt ràpid, seguidament comença el port del Baralacha La (4.900) molt llarg peró també amb molt bona carretera.
En aquests colls tan llargs trobes unes "arees d'assistència" per els camioners, consisteixen en un dhabes on menjar i uns "tallers mecànics" on arreglen principalment reventons i problemes de paliers, ja que aquests camions van molt carregats. El més curiós és que no hi ha electricitat i tenen uns compresors inmensos, que per engegar s'utilitzen maniveles. Durant tots els colls els camions van fent petites parades per anar afeguint aigua als radiadors.
Un cop a dalt al coll la carretera canvia totalment, ja no és asfaltada i amb un estat bastant precari, des de dalt veus tota la nova vall amb Baratphur, una altre "area de servei", al fons on paro a dinar. A partir d'aquí la carretera millora i quasibé tot és pla amb moltes rectes fins a Sarchu.

Es por dir que Sarchu és troba just la meitat de la travessa, i aixó es nota ja que hi ha molts campaments al voltant, on parem a dormir els autocars i els taxis per els turistes; jo dormo just al costat del control policial, on es troben unes 8 o 9 dhabes, totalment diferent als campaments anteriors, ja que aquí quan és fa fosc, tothom a dormir ( 2/4 de 9 ).

Aquesta etapa tot i ser molt llarga de temps, no és excesivament cansada ni forta.
.
5 - Sarchu 4.253 - Pang 4.630 78 km Temps total 7:42 bicicleta 6:18 +1.280 -900 Nakeela Pass 4.985 Lachakang La 5.065


Una de les etapes més fortes, amb 2 ports molt llargs que no s'acaben mai; a més la poca informació que en tenia no s'assemblava gens. Tot i aixó en general hi ha bona carretera, peró molts pocs llocs per avituallament.

Surts de Sarchu i per poder atrevessar un riu fas una volta d'uns 8 km, continues per una vall molt gran fins que arribes al final, i aquí comença el primer coll, que sembla que no sigui gaire llarg, ja que et sembla veure el final, peró son una infinitat de petits colls fins a corona finalment el Nakeela Pass de quasi 5.000 mtes. en un paratge desolador. Des d'aquí ja és veu el pròxim coll, peró abans has de perdre uns 300 mtes de desnivell i tornar a enfilar aquest altre coll, que aquest cop si que veus el final. Hi ha uns 6 km de baixada més uns 8 de pujada. Realment aquest ultim coll és molt dur, ja que portes molt desnivell i quilometres acumulats. També veus que els pobres camions els hi costa, ja que per adelantar n'hi ha alguns que anem paral.lels una bona estona ( amb el que aixó representa, aire pur a quasi 5.ooo mtes ).
Aquí em va ploure una bona estona, quan coronava l'últim port. Al cap de cinc minuts d'haver plogut no en queda ni rastre, sembla que faci molts dies que no plou.
El tram final fins a Pang és dels més espectaculars que hi ha, son unes gorgues molt fondes, amb tota la roca erosionada, i la carretera hi baixa quasi fins a tocar el riu.
Pang no és més que un conjunt de Dhabas al costat del riu, és quasi una parada obligada per totahom que fa aquesta travessa, ja que es troba just al mig dels dos colla més alts.

6 - Pang 4.630 - Rumptse 4.325 75 km Temps total 8:50 bicicleta 7:50 +1.050 -1.355

L'etapa reina, la més forta. Surts de Pang i després d'un petit pla una llarga pujada d'uns 8 km ( bona carretera ) fins als More Plains, aquí ja desapareix l'asflat i a quasibé 5.000 mtes trobes una plana semi desèrtica amb una sorra molt fina, sembla sorra de platja, envoltada per unes muntanyes nevades al seu cim. És increible, la carretera desapareix tapada per la sorra, ja que aquí i bufa bastant el vent, i amb un petit desnivell favorable t'has de buscar la vida fins arribar a les ruines de Debring (4.825) on tornes a trobar la carretera asfaltada que et condueix al coll del Tang La (5.328). Has d'anar esperant a que passin jeeps o camions per veure el camí, i tot i així, tots van per diferents llocs, encara que tots van a parar al mateix lloc. Hi ha trams molt feixucs, ja que la sorra és molt fina i les rodes si ensorren, i no et queda més remei que baixar de la bicicleta i empenya. No és que sigui perdedor peró si molt lent.

Aquí no trobes cap lloc per menjar, vaig parar a menjar unes galetes que portava a Debring, abans d'enfilar l'últim i més alt dels colls d'aquest trajecte. Des d'aquí ja es veu tot el coll, i la primera impresió és forta, ja que es veu molt llarg i molt alt ( uns 18 km i +500 mtes desnivell ), tot i aixó és molt més dur del que sembla, ja que portes una bon "tute" per arribar fins aquí. Crec que hauria estat millor quedar-me a dormir aquí, com et recomanen altre gent que ho ha fet, peró jo no portava tenda.
.

7 - Rumptse 4.325 - Leh 3.300 82 km Temps total 6:05 bicicleta 4:45 + 475 - 1.500
.

Etapa molt plàcida fins els últims 8 km a l'arribada a Leh. Tot amb molt bona carretera, peró amb molt de trànsit quan més t'aproximes a Leh. És l'única etapa que he fet amb companyia, ja que a Rumptse vaig coincidir amb altres 4 ciclistes, els quals tots haviem fet coses diferents, uns venien pedalant desde Pequin !

Sortint de Rumptse bé una llarga baixada pel costat del riu fins arribar a conectar amb l'Indus, el principal riu de la zona, i seguint aquests arribes a Leh.

El paisatge molt diferent a la resta dels dies; petites cases al llarg de la carretera de baixada fins arribar a Upshi on agafes la carretera principal que et porta fins a Leh. Aquestes cases son tipicament tibetanes, i sempre amb algun rierol al voltant. Aqui les cases ja disposen d'electricitat, i les carreteres estan en bastant bon estat.

Un cop a Upshi, que és un poble molt petit peró on es troben les carreteres que van cap a diferents valls, ja tot és diferent al que he vist i he trobat aquests dies. Hi ha un gran trànsit de vehicles, la carretera cap a Leh és perfecte, i és un continu de poblets i uns impresionants campaments militars, amb molt moviment, al costat de la carretera. De Upshi fins a Leh hi ha uns 40 km bastant plans, a excepció dels ultims 8 de pujada.

L'arribada a Leh es fa bastant llarga, ja que fins que no et falten un parell de km no veus la ciutat, ja que està amagada darrera un turó.
Potser és l'etapa menys forta de totes, peró vaig arribar bastant cansat, ja que son molts dies de pedalar i dormir i menjar en unes condicions bastant diferents a les que estas acostumat.
De seguida vaig trobar hotel, ja que hi ha una gran oferta, i directament cap a la dutxa, que és el que realment he trobat a faltar més aquests dies.

Cap comentari: