Crònica del viatge a Ladakh - 1ª part


12-08-07
Barcelona - Munich - Delhi

Surto del Prat el diumenge al migdia, després d'haver pagat un suplement per la bicicleta, és la primera vegada que m'hi trobo, volo amb Lufthansa. Després de fer escala a Munich arribo el dia següent al matí a l'aeoroport Indira Ghandi de Delhi. Tot un conjunt de contrastos, peró sobretot la xafogor ( a les 7 del matí i ja començo suar ). Agafo la bicicleta encara dins la caixa de cartró ( no la vull desembolicar ja que m'interessa gaurdar la caixa per la tornada ) i cap a fora a buscar un taxi per anar cap al centre de la ciutat a buscar un Hotel. Després de negociar el transport, comencen demanant 1.500 rupies i acabo pagant-ne 200 i segur que encara és car ( 1 € = 55 rupies ) m'acosten fins a l'estació de trens de New Delhi, a Main Bazar, els típics carrers on s'allotgen la majoria de viatgers motxilers.

Delhi és impresionant, és un caos total, sembla que no funcioni rés, peró van tirant, i les coses van funcionant, encara que molts cops no saps com funcionen ni com s'ajuanten.

És una ciutat molt bruta, amb una multitud de gent per tot arreu, amb un clima asfixiant, amb un desordre general ... peró en canvi no saps perquè i t'agrada. Hi havia estat uns anys enrera, i diria que no ha canviat absolutament rés.

De seguida vaig a buscar un bitllet per marxar l'endemà mateix cap a Manali ( Himachal Pradesh ) que és on comença la travessa amb bicicleta.

14-08-07
Delhi-Manali

Agafo un bus llitera nocturn a Delhi per arribar al cap de 18 hores a Manali, menys de 400 km. Aquí la temperatura i l'ambient no té rés a veure amb Delhi. Manali està al voltant els 2.000 mtes d'alçada a un extrem de la vall de Kulu, al costat del riu Bhaja i rodejat de molta vegetació, sobretot avets, amb una sensació més semblants a pobles alpins que no als indis. Hi ha molt turisme i turistes molt diferents, uns tipus excursionistes i altres tipus "meditadors" (aquesta és una zona on hi ha Maria, marihuana, per tot arreu, i ajuda molt a meditar o altres efectes semblants ).

Aquí no trobo ningú amb bicicleta, i si gent que fan la mateixa travessa que jo, peró amb moto. Son motos molt autèntiques, Royal Enfield molt grosses i anticuades, amb una fressa molt particular.

Manali és el punt de partida de molts treekings, així com una de les principals entrades naturals al Ladakh

Cap comentari: