Núria - Queralt 08
Un any més vaig poder finalitzar la travessa Núria-Queralt, aquest any amb final a Berga ( i quin final, després de 92 km. 2 km. més de baixada per escales ! ). Molt bon temps, molta gent, i molt bon ambient, tant amb els participans com en els punts d'avituallament.
Finalment vaig acabar en la posició 27, amb un temps de 14:32, molt apartat per temps dels primers peró amb un bon regust de boca, vist com va transcorre tota la travessa. Sempre aspires a més, peró el temps passa ... i la gent cada dia està més forta.
Total participants : 593
Total arribats : 445
Punt més alt : 2.540 mtes
Punt més baix : 745 mtes
Desnivell pujada : 3.660 mtes
Desnivell baixada : 4.890 mtes
Distància : 94 km.
Recorregut per senders : 47 km
Recorregut per pista : 36 km
Recorregut per asfalt : 10'4 km
Recorregut per barranc : 0'6 km
Classificacions i fotos de la travessa http://www.92km.com/
Informació de la FEEC http://www.feec.org/Noticies/noticia.php?noti=4227
Stock Kangri ( 6.123 mtes ) - 4ª Part
26/27-08-07
Leh-Stock-Camp Base
Surto de Leh amb un taxi fins al poble d'Stock, a uns 18 km de distància. Aquí em deixen al punt de partida de tots els treekings i ascencions a la muntanya, hi ha una petita botiga amb queviures i refrescs preparada exclusivament per els turistes. També hi ha portegadors i guies que esperen a les agències o a la gent que va per lliure, ja que els pots contractar allà mateix. Des d'aquí es veu perfectament el cim.
No agafo cap guia, ja que és una muntanya sense cap mena de dificultat. Em diuen que hi ha unes 6 hores fins el camp base. Comences a uns 3.600 mtes i el camp base és a 4.900
Porto una motxila molt petita i lleuguera ( només hi porto el sac, uns pantalons i una jaqueta de Gore, un forro, uns mitjons gruixuts, guants i gorro, i unes galetes i aigua ).
Surto a les dues de la tarda, fa molta calor, vaig amb pantalons curts i màniga curta. El camí està molt fresat i sempre vas pel costat de rierols. No trobo ningú en la meva direcció i si molta gent que baixa, ja que la gent comença més d'hora. El desnivell no és molt fort, només en moments puntuals. Trobes 2 o 3 llocs on hi ha petites tendes on pots menjar i avituallar-te durant el primer tramp, i més endavant alguns campaments de la gent que fa diferents treekings o que utilitzen les agències per aclimatar els clients abans d'arribar al camp base ( i fer que l'ascenció sigui més lenta, i per tant més cara ).
El paissatge és magnific, passes de zones molt àrides a zones amb molta vegetació, i sempre enmig de petites valls, i molt sovint de parets quasi verticals.
Fins al cap de 3 hores de caminar no torno a veure el cim de l'Stock Kangri. Aquí em vaig confondre i enlloc d'agafar un petit camí que anava cap a l'esquerra vaig seguir la vall que conduia cap a la falda la muntanya. No portava cap planell i creia que el camp base seria sota la muntanya. Vaig començar a pujar, ara amb més desnivell, i els petits camins em van anar desapareixent, vaig mirar l'altimetre i ja estava a més de 5.100 mtes i ni rastre del Camp Base, vaig arribar fins a la glacera del cim i després d'haver pujat algun turó i canviat varies vegades de direcció vaig trobar un petit camí que anava avall, portava més de 5 hores de caminar, començava a fosquejar i anava ben perdut. Al cap de més d'una hora de seguir aquest camí vaig veure llums del camp base, al qual i vaig arribar amb el frontal obert. Vaig arribar molt cansat, 7 hores de camí, nerviós i amb molta gana, ja que no havia menjat rés. Van ser un total d'uns 2.000 mtres de desnivell positiu i uns 650 de negatiu.
Aquí hi havia dues tendes grosses en les quals podies menjar i dormir, i alguna més de petita. En la tenda que vaig entrar hi havia un grup d'europeus que havien fet el cim aquell dia i un altre grup que el volien fer l'endemà. Aquests eren 2 israelianes i 1 alemana que anaven amb 2 guies, i surtien a les dues de la nit cap al cim. Els guies em van pintar que era una ascenció bastant difícil, no com jo tenia entés. Aquests grups no dormen en aquestes tendes, sinó que planten les seves propies. Per variar vaig menjar un plat d'arrós amb llenties i a dormir junt amb els guies i el propietari de la tenda.
L'endemà a les dues de la nit començo l'ascenció. El grup amb els guies ha sortit mitja hora abans. Segueixo el mateix camí que havia fet unes hores abans, peró ara de pujada. Enllaço amb aquest grup ( aquesta era la meva idea ) abans de creuar la glacera que hi ha a la falda de la muntanya, no és perillosa ja que les esquerdes que hi ha son molt petites. Un cop travessada la glacera ja no hi ha camí, et trobes amb una tartera molt empinada i l'enfiles per on pots. Aquí ens trobem amb un altre grup de noruecs de 5 persones amb guies, i fem un sol grup. La nit és molt freda i començo a trobar que el meu equipament no és l'adequat, vaig molt poc abrigat ( les botes de treeking tant lleugeres que portava no servien per rés ) i el fet d'anar amb un grup amb guies comporta anar molt a poc a poc i anar fent parades, cosa que encara et fa agafar més fred. També vaig tenir un problema amb el frontal, el meu el vaig perdre i en vaig comprar un a Leh el qual no feia quasibé llum, i per acabar-ho d'arreglar el cel estava totalment tapat.
Va començar a clarejar just quan arrivabem a l'aresta final. En tota la tartera no hi havia gens de neu, i aquí ni havia peró no molta, molts tramps eren totalment roca i alguns totalment glaçats. Aquí, juntament amb un dels noruegs, vam abandonar el grup i vam continuar, ara si a un més bon ritme. El tros final és el més bonic, tot i no ser una aresta aèria és maca i divertida. Vam tardar quasi una hora més a fer aquest últim tramp, que no sent gens dificultós és l'únic tram on s'ha de grimpar una mica.
Vam arribar a dalt el cim ( 6.123 mtes ) quasi al cap de 6 hores d'haver sortit del Camp Base, a dalt hi havia una espessa boira, i només es distinguia un munt de banderoles amb pregàries tibetanes que indicaven el punt més alt. Després de les abraçades i les fotograries de rigor, i menjar unes galetes, vaig començar el descens, ja que tenia molt fred als peus. El meu company d'ascenció es va quedar al cim esperant la resta dels seus companys. Va ser una llàstima no disfrutar gens de les vistes des del cim, peró ... Des del Camp Base hi ha uns 1.250 mtes de desnivell
El descens, com quasibé tots, va ser molt fatigós, peró bastant ràpid, ja que al cap de poc més de dues hores ja tornava a ser al Camp Base. Altre cop un plat d'arrós i un té, i abans d'agafar mandra em vaig estimar més, fer la motxila i tirar avall. Tot i haver sortit el sol i que la temperatura havia augmentat bastant, encara tenia la sensació de fred. Em vaig estimar més patir una mica més peró passar la nit a un bon hotel a Leh.
Una hora al Camp Base, i altre cop a caminar, vaig tornar per el mateix camí on havia pujat el dia abans, a excepció d'aquest últim tram, i amb poc menys de 3 hores ja tornava a ser al punt de partida, aixó si molt i molt cansat. Aquí no vaig trobar cap taxi ni bús i vaig haber de caminar uns 4 km fins arribar a la carretera principal i fer auto-stop fins que em van carregar i em van portar fins a Leh. És a dir que en menys 24 hores vaig poder fer un 6.000
En definitiva una muntanya molt autèntica, accesible, sense cap dificultat tècnica, amb moltes comoditats logístiques, ja que practicament no has de portar rés ( menjar, beure, tenda, piolets ), un lloc molt singular i una gent molt acollidora. Molt aconsellable, no per anar expresament a fer aquest cim, peró si que si ets per aquesta zona és quasi inperdonable no anar-hi. Bé, sempre que t'agradi la muntanya.
Leh-Stock-Camp Base
Surto de Leh amb un taxi fins al poble d'Stock, a uns 18 km de distància. Aquí em deixen al punt de partida de tots els treekings i ascencions a la muntanya, hi ha una petita botiga amb queviures i refrescs preparada exclusivament per els turistes. També hi ha portegadors i guies que esperen a les agències o a la gent que va per lliure, ja que els pots contractar allà mateix. Des d'aquí es veu perfectament el cim.No agafo cap guia, ja que és una muntanya sense cap mena de dificultat. Em diuen que hi ha unes 6 hores fins el camp base. Comences a uns 3.600 mtes i el camp base és a 4.900
Porto una motxila molt petita i lleuguera ( només hi porto el sac, uns pantalons i una jaqueta de Gore, un forro, uns mitjons gruixuts, guants i gorro, i unes galetes i aigua ).
Surto a les dues de la tarda, fa molta calor, vaig amb pantalons curts i màniga curta. El camí està molt fresat i sempre vas pel costat de rierols. No trobo ningú en la meva direcció i si molta gent que baixa, ja que la gent comença més d'hora. El desnivell no és molt fort, només en moments puntuals. Trobes 2 o 3 llocs on hi ha petites tendes on pots menjar i avituallar-te durant el primer tramp, i més endavant alguns campaments de la gent que fa diferents treekings o que utilitzen les agències per aclimatar els clients abans d'arribar al camp base ( i fer que l'ascenció sigui més lenta, i per tant més cara ).El paissatge és magnific, passes de zones molt àrides a zones amb molta vegetació, i sempre enmig de petites valls, i molt sovint de parets quasi verticals.
Fins al cap de 3 hores de caminar no torno a veure el cim de l'Stock Kangri. Aquí em vaig confondre i enlloc d'agafar un petit camí que anava cap a l'esquerra vaig seguir la vall que conduia cap a la falda la muntanya. No portava cap planell i creia que el camp base seria sota la muntanya. Vaig començar a pujar, ara amb més desnivell, i els petits camins em van anar desapareixent, vaig mirar l'altimetre i ja estava a més de 5.100 mtes i ni rastre del Camp Base, vaig arribar fins a la glacera del cim i després d'haver pujat algun turó i canviat varies vegades de direcció vaig trobar un petit camí que anava avall, portava més de 5 hores de caminar, començava a fosquejar i anava ben perdut. Al cap de més d'una hora de seguir aquest camí vaig veure llums del camp base, al qual i vaig arribar amb el frontal obert. Vaig arribar molt cansat, 7 hores de camí, nerviós i amb molta gana, ja que no havia menjat rés. Van ser un total d'uns 2.000 mtres de desnivell positiu i uns 650 de negatiu.
Aquí hi havia dues tendes grosses en les quals podies menjar i dormir, i alguna més de petita. En la tenda que vaig entrar hi havia un grup d'europeus que havien fet el cim aquell dia i un altre grup que el volien fer l'endemà. Aquests eren 2 israelianes i 1 alemana que anaven amb 2 guies, i surtien a les dues de la nit cap al cim. Els guies em van pintar que era una ascenció bastant difícil, no com jo tenia entés. Aquests grups no dormen en aquestes tendes, sinó que planten les seves propies. Per variar vaig menjar un plat d'arrós amb llenties i a dormir junt amb els guies i el propietari de la tenda.
L'endemà a les dues de la nit començo l'ascenció. El grup amb els guies ha sortit mitja hora abans. Segueixo el mateix camí que havia fet unes hores abans, peró ara de pujada. Enllaço amb aquest grup ( aquesta era la meva idea ) abans de creuar la glacera que hi ha a la falda de la muntanya, no és perillosa ja que les esquerdes que hi ha son molt petites. Un cop travessada la glacera ja no hi ha camí, et trobes amb una tartera molt empinada i l'enfiles per on pots. Aquí ens trobem amb un altre grup de noruecs de 5 persones amb guies, i fem un sol grup. La nit és molt freda i començo a trobar que el meu equipament no és l'adequat, vaig molt poc abrigat ( les botes de treeking tant lleugeres que portava no servien per rés ) i el fet d'anar amb un grup amb guies comporta anar molt a poc a poc i anar fent parades, cosa que encara et fa agafar més fred. També vaig tenir un problema amb el frontal, el meu el vaig perdre i en vaig comprar un a Leh el qual no feia quasibé llum, i per acabar-ho d'arreglar el cel estava totalment tapat.
Va començar a clarejar just quan arrivabem a l'aresta final. En tota la tartera no hi havia gens de neu, i aquí ni havia peró no molta, molts tramps eren totalment roca i alguns totalment glaçats. Aquí, juntament amb un dels noruegs, vam abandonar el grup i vam continuar, ara si a un més bon ritme. El tros final és el més bonic, tot i no ser una aresta aèria és maca i divertida. Vam tardar quasi una hora més a fer aquest últim tramp, que no sent gens dificultós és l'únic tram on s'ha de grimpar una mica.Vam arribar a dalt el cim ( 6.123 mtes ) quasi al cap de 6 hores d'haver sortit del Camp Base, a dalt hi havia una espessa boira, i només es distinguia un munt de banderoles amb pregàries tibetanes que indicaven el punt més alt. Després de les abraçades i les fotograries de rigor, i menjar unes galetes, vaig començar el descens, ja que tenia molt fred als peus. El meu company d'ascenció es va quedar al cim esperant la resta dels seus companys. Va ser una llàstima no disfrutar gens de les vistes des del cim, peró ... Des del Camp Base hi ha uns 1.250 mtes de desnivell
El descens, com quasibé tots, va ser molt fatigós, peró bastant ràpid, ja que al cap de poc més de dues hores ja tornava a ser al Camp Base. Altre cop un plat d'arrós i un té, i abans d'agafar mandra em vaig estimar més, fer la motxila i tirar avall. Tot i haver sortit el sol i que la temperatura havia augmentat bastant, encara tenia la sensació de fred. Em vaig estimar més patir una mica més peró passar la nit a un bon hotel a Leh.
Una hora al Camp Base, i altre cop a caminar, vaig tornar per el mateix camí on havia pujat el dia abans, a excepció d'aquest últim tram, i amb poc menys de 3 hores ja tornava a ser al punt de partida, aixó si molt i molt cansat. Aquí no vaig trobar cap taxi ni bús i vaig haber de caminar uns 4 km fins arribar a la carretera principal i fer auto-stop fins que em van carregar i em van portar fins a Leh. És a dir que en menys 24 hores vaig poder fer un 6.000En definitiva una muntanya molt autèntica, accesible, sense cap dificultat tècnica, amb moltes comoditats logístiques, ja que practicament no has de portar rés ( menjar, beure, tenda, piolets ), un lloc molt singular i una gent molt acollidora. Molt aconsellable, no per anar expresament a fer aquest cim, peró si que si ets per aquesta zona és quasi inperdonable no anar-hi. Bé, sempre que t'agradi la muntanya.
Kardhung La - 3ª Part
24-08-07
Leh - Kardhun La - Leh
Després d'un dia de descans a Leh, agafo la bicicleta sense les alforgues i em dirigueixo cap al Kardhung La, el segon coll de muntanya transitable més alt del mon ( primer segons els indis ), el primer està situat al Tibet. Aquest coll està situat a uns 40 km de Leh, i gairebé visible des de la ciutat. La carretera és esfaltada i en molt bon estat fins els últims 9 km. No hi ha massa trànsit, i el poc que trobes és de turistes que tenen el mateix destí que jo o una part més petita que penetren cap a la Vall de Nubra, que apareix darrera d'aquest coll.La pendent de la carretera no és excesiva peró si constant, i si aconsegueixes agafar un bon ritme no és una ascenció molt forta; primerament estas molt ben aclimatat, estas descansat i a més sense gens de pés a la bicicleta, sembla una altre cosa. Tot i aixó no vull dir que no sigui dur, ja que el tros final es bastant dur, ja que quan més cansat estas, pitjor està la carretera.
El paisatge no és gaire espectacular fins que quasibé ets a dalt ( cada dia de la travessa he vist paisatges i ambients molt més bonics que els d'aquí ).
A uns 27 km de Leh hi ha un campament militar amb una cantina, a la qual pots parar a repostar una mica. Aquí també hi ha un control militar que paren a tots els vehicles, excepte a les bicicletes, i si et paren és només per curiositat, i fer-te les típiques preguntes, d'on ets ? si estas casat ? quan guanyes cada mes ? etc ...
Fins aquest punt trobes bastants convois de camions militars, grups de 30 i 40 camions, que van a una velocitat molt lenta, i que sempre que t'adalanten et saluden. D'aquí cap amunt només vaig trobar un petit convoi que travessava cap a Nubra.Hi ha agències turístiques a Leh que puguen els seus clients amb furgoneta fins a dalt el coll i llavors fan el descens amb bicicleta, i aquesta gent quan estan baixant i et veuen que pugues, els guies els fan parar i et donen anims, de la mateixa manera que molts taxis amb turistes, que fins i tot et tiren fotos.Trobes una dhaba quan falten 10 km per arribar a dalt.
Fins els últims 9 km vaig trobar que aquest coll no era rés de l'altre mon, dur peró força asequible, peró al final vaig cambiar d'idea, aquí canvia la carretera, puja una mica més fort que anteriorment, el vent es fa sentir, i comences a notar que portes unes quants km i desnivell acumulat a les cames. A més els últims 4 o 5 km, es va posar a nevar, una neu molt seca i petita, i amb pocs minuts la carretera va quedar blanca.
Finalment vaig arribar a dalt, i com sempre l'altimetre no concordava amb l'altitud que marca als planells i al cartell que hi ha al cim. Vaig arribar a dalt bastant cansat peró menys del que m'esperava. A dalt hi ha una mena de refugi turístic amb un bar on serveixen té, refrescos i venen postals i altres records del lloc. També hi ha algun monument per recordar l'alçada del lloc i altre propaganda del govern indi. Feia molt vent, i just vaig entrar a fer un té a tirar les poques fotografies de record ( ja que amb l'humitat la camara no m'anava massa bé ) i tornar a agafar la bicicleta per fer el descens. A dalt hi ha una mena de control militar i alguns edificis en ruïna. No vaig estar gaire de sort, ja que hi havia una mica de boira i no tenies gens de vista, ni cap a la Vall de Leh ni cap a la Vall de Nubra. Va deixar de nevar i amb poca estona la neu de la "carretera" va anar desapareixent.
En total em van sortir 41'2 km i ho vaig fer amb un temps de 4:19, o sigui una mitjana d'uns 9'5 km/hora, i amb uns 1.800 metres de desnivell. Segons els indis el coll fa 5.600 mtes, peró el meu altimetre 5.470.La baixada és increible, molt ràpida, ja que a excepció dels primers km la resta de la carretera està en molt bon estat, i amb poc més d'una hora ( 1:07 )ja tornava a ser a Leh. Els pocs turismes i camions que trobes els adelantes tranquilament, ja que aquí condueixen molt a poc a poc.
En resum es pot dir que hi ha etapes més fortes durant el trajecte Manali-Leh, que no pas aquest coll, potser perqué estas més descansat i no portes pés. Jo m'ho imaginava més fort, tot i aixó el tram final és bastant dur, peró és curt.
Pedalant - 2ª part
16/22-08-07
Molt bona carretera, asfaltada al principi i a mesura que guanyes alçada cada cop amb menys asfalt; sortint de Manali bastant trànsit ja que hi ha molts pobles al voltant, de seguida comencen les rampes suaus, peró continues. Molts llocs on comprar o parar per menjar. El dia més tranquil i reposat de tots.
Keylong tot i ser un poblet molt petit, hi ha tot tipus de comoditats, fins i tot hotels, és el lloc turístic més ben preparat de tota la travessa, hi ha bastants restaurants i conexió a internet, tot i que molt lent. Hi ha molts turistes, ja que aquí també és un lloc en el qual comencen bastants treekings. Al voltant de Keylong hi ha petits poblets a banda i banda del riu que domina la vall, i sembla impossible accedir-hi, a la majoria només si arriba a peu, i han de fer algun quilometre per arribar a un pont per poder travessar el riu, que és bastant caudalós. 
Al principi la carretera no és massa bona, sense esfaltar, comences pujant un petit coll i un cop superat tens un seguit de petits desnivells fins a una forta baixada fins a Dhaba ( on paro a dinar ) aquí travesses el riu i canvies de vall a través d'un coll bastant llarg amb bastant desnivell. Un cop superat ja bé molt bona carretara fins arribar a la pujada final fins a Patseo.
Al principi un pla bastant llarg amb bona carretera i per tant molt ràpid, seguidament comença el port del Baralacha La (4.900) molt llarg peró també amb molt bona carretera.
Es por dir que Sarchu és troba just la meitat de la travessa, i aixó es nota ja que hi ha molts campaments al voltant, on parem a dormir els autocars i els taxis per els turistes; jo dormo just al costat del control policial, on es troben unes 8 o 9 dhabes, totalment diferent als campaments anteriors, ja que aquí quan és fa fosc, tothom a dormir ( 2/4 de 9 ).
Una de les etapes més fortes, amb 2 ports molt llargs que no s'acaben mai; a més la poca informació que en tenia no s'assemblava gens. Tot i aixó en general hi ha bona carretera, peró molts pocs llocs per avituallament.
L'etapa reina, la més forta. Surts de Pang i després d'un petit pla una llarga pujada d'uns 8 km ( bona carretera ) fins als More Plains, aquí ja desapareix l'asflat i a quasibé 5.000 mtes trobes una plana semi desèrtica amb una sorra molt fina, sembla sorra de platja, envoltada per unes muntanyes nevades al seu cim. És increible, la carretera desapareix tapada per la sorra, ja que aquí i bufa bastant el vent, i amb un petit desnivell favorable t'has de buscar la vida fins arribar a les ruines de Debring (4.825) on tornes a trobar la carretera asfaltada que et condueix al coll del Tang La (5.328). Has d'anar esperant a que passin jeeps o camions per veure el camí, i tot i així, tots van per diferents llocs, encara que tots van a parar al mateix lloc. Hi ha trams molt feixucs, ja que la sorra és molt fina i les rodes si ensorren, i no et queda més remei que baixar de la bicicleta i empenya. No és que sigui perdedor peró si molt lent.
Etapa molt plàcida fins els últims 8 km a l'arribada a Leh. Tot amb molt bona carretera, peró amb molt de trànsit quan més t'aproximes a Leh. És l'única etapa que he fet amb companyia, ja que a Rumptse vaig coincidir amb altres 4 ciclistes, els quals tots haviem fet coses diferents, uns venien pedalant desde Pequin !
El paisatge molt diferent a la resta dels dies; petites cases al llarg de la carretera de baixada fins arribar a Upshi on agafes la carretera principal que et porta fins a Leh. Aquestes cases son tipicament tibetanes, i sempre amb algun rierol al voltant. Aqui les cases ja disposen d'electricitat, i les carreteres estan en bastant bon estat.
Manali - Leh
Totes les dades que hi ha son aproximades ( alçades, distàncies i temps ), el que quasibé mai no coincideix és l'alçada dels planells amb l'altimetre, sempre son un mica augmentades. En total son uns 500 quilometres aproximadament. L'època aconsellable son els mesos de juny, juliol i agost, la carretera està oberta desde principis d'abril fins a l'octubre, depenent de les nevades.
Normalment son necesaris entre 7 i 10 dies, jo ho vaig fer amb 7, peró crec que és millor fer-ho com a mínim amb 8 dies. Jo vaig prioritzar portar poc pes, i aixó vol dir no portar tenda ni utensilis de cuina; per tant fas les etapes en funció dels llocs on trobes lloc per dormir, i aixó implica fer etapes molt llargues i altres de molt curtes. Per altre banda és molt agrait portar uns 3 o 4 quilos de menys.
La bicicleta la vaig portar amb l'avió; pesa uns 11 kg. i portava unes alforges al darrera que normalment i portava uns 8 o 9 kg. de pes.
El temps sempre em va acompanyar, de dia podies anar quasi sempre pots anar amb maniga curta, excepte a dalt els colls que normalment sempre feia bastant vent. A les nits la temperatura baixa molt, peró sense ser extrema. Només em va ploure un parell de dies i molt poca estona.
Molt sovint trobes llocs per menjar, excepte un parell d'etapes, tot i que el menjar sempre sol ser el mateix, arros, sopes, ous, llenties, chowmein ( com uns fideus ) i diferents verdures.
La "carretera" no té perdua, sempre has d'agafar la carretera principal, només unes 3 o 4 vegades trobes desviacions dubtoses, peró son prop de pobles i de seguida trobes gent per preguntar.
Hi ha molt trànsit de camions, ja que aquesta carretera està oberta només uns mesos a l'any i ho aprofiten per proveir sobretot a Leh, la ciutat més important. També hi ha molt trànsit de convois militars, degut a la proximitat amb el Caxmir i la frontera amb Paquistà. També d'autobussos que es mouen entren els diferents pobles, i els més ben preparats ( per turistes )que fan el trajecte Manali-Leh amb dos dies. I finalment els taxis 4x4 també per turistes, que ho fan amb unes 17 hores ( 1 dia i mig ). També hi ha qui ho fa amb moto ( turistes estrangers ), amb les famoses Royal Enfield, unes motos molt autèntiques, unes reliquies, amb una fressa molt característica i no gaire lleugeres ( a les baixades vas a la seva velocitat ). De gent que ho fem amb bicicleta no en vaig trobar gaires, una parella d'holandesos, una altre d'hungaressos i 2 australians.
1 - Manali 2.050 - Marhi 3.320 36 km. Temps total 5:05 Bicicleta 4:15 +1.420 -142 mtes.
Molt bona carretera, asfaltada al principi i a mesura que guanyes alçada cada cop amb menys asfalt; sortint de Manali bastant trànsit ja que hi ha molts pobles al voltant, de seguida comencen les rampes suaus, peró continues. Molts llocs on comprar o parar per menjar. El dia més tranquil i reposat de tots.Paro a dinar a Gulaba, en una de les moltes dhabas ( tendes on pots menjar i dormir ) que hi ha al costat de la carretera.
Marhi es troba en un pla just abans de començar la collada del Rothang Pass. Son tot un conjunt de dhabas provisionals ( aquest coll només està obert de Maig a Octubre ) i algun taller mecànic ( sempre estan remanat els camions abans i després dels ports ). També hi ha un Tourist Bungalow oficil, peró amb uns preus molts desproporcionats. Quasi tots els automobils que circulen per la carretera paren aquí, encara que sigui un moment.
Sopo i dormo en una d'aquestes dhabas, t'has de portar el sac de dormir. Aqui no tenen electricitat, van amb butà. Pago 200 rupies en total ( menys de 4 € )
2 - Marhi 3.320 - Keylong 3.350 85 km Temps total 7:55 Bicicleta 6:20 +1.560 -1.530 Rothang Pass 3.978
Sortint de Marhi tens 17 km ( + 660 desnivell ) fins arribar al coll del Rothang Pass, bona i bastant transitada carretera. Un quilometre abans d'arribar al cim hi ha un campament, on pots menjar, i on paren la majoria de tours turísitics, per tal d'arribar a dalt el coll a peu o amb burros. A dalt hi ha una fita amb banderoles budistes. Llavors hi ha una baixada molt llarga, més de 20 km. al principi mala carretera peró millor a mesura que baixes.
Al final d'aquesta baixada trobes la carretera que s'endinsa cap a la Vall de Spiti, peró jo tiro cap a l'altre banda de la vall. Aquí comencen una serie de petits poblets que vas trobant al llarg de la vall fins arribar a Keylong. La carretera està bastant bé, tot i que en alguna ocasió l'aigua del riu ocupa totalment la carretera. Fins a Keylong és tot un continu de petites pujades i baixades, que al final és fa una mica pesat. Paro a dinar a Sissu.
Keylong tot i ser un poblet molt petit, hi ha tot tipus de comoditats, fins i tot hotels, és el lloc turístic més ben preparat de tota la travessa, hi ha bastants restaurants i conexió a internet, tot i que molt lent. Hi ha molts turistes, ja que aquí també és un lloc en el qual comencen bastants treekings. Al voltant de Keylong hi ha petits poblets a banda i banda del riu que domina la vall, i sembla impossible accedir-hi, a la majoria només si arriba a peu, i han de fer algun quilometre per arribar a un pont per poder travessar el riu, que és bastant caudalós.
3 - Keylong 3.350 - Patseo 3.820 47 km Temps total 6:00 Bicicleta 4:47 +1.205 -735
Al principi la carretera no és massa bona, sense esfaltar, comences pujant un petit coll i un cop superat tens un seguit de petits desnivells fins a una forta baixada fins a Dhaba ( on paro a dinar ) aquí travesses el riu i canvies de vall a través d'un coll bastant llarg amb bastant desnivell. Un cop superat ja bé molt bona carretara fins arribar a la pujada final fins a Patseo.Patseo és molt petit, just un tourist bungalow, al qual dormo i una dhaba que hi ha al costat de la carretera, tot i aixó hi ha moltes 
petites tendes i campaments escampats pel voltant, que son dels nomades que vigilen els ramats durant el bon temps. A uns dos quilometres hi ha un campament militar inmens, aquí estan no molt lluny de la frontera amb el Paquistà i és un continu de convois militars.
petites tendes i campaments escampats pel voltant, que son dels nomades que vigilen els ramats durant el bon temps. A uns dos quilometres hi ha un campament militar inmens, aquí estan no molt lluny de la frontera amb el Paquistà i és un continu de convois militars. Una jornada tranquila, pocs quilometres peró bastant desnivell. Poc trànsit i més d'un lloc d'abituallament durant el camí. El paissatge molt variat, ja que et mous per tres valls diferents. Fins poc abans d'arribar a Patseo encara trobes vegetació, peró a partir de Patseo ja comença a ser escassa, just al costat del riu.
.
4 - Patseo 3.820 - Sarchu 4.253 65 km Temps total 7:50 bicicleta 5:46 +1.265 -812 Baralacha La 4.900
Al principi un pla bastant llarg amb bona carretera i per tant molt ràpid, seguidament comença el port del Baralacha La (4.900) molt llarg peró també amb molt bona carretera. En aquests colls tan llargs trobes unes "arees d'assistència" per els camioners, consisteixen en un dhabes on menjar i uns "tallers mecànics" on arreglen principalment reventons i problemes de paliers, ja que aquests camions van molt carregats. El més curiós és que no hi ha electricitat i tenen uns compresors inmensos, que per engegar s'utilitzen maniveles. Durant tots els colls els camions van fent petites parades per anar afeguint aigua als radiadors.
Un cop a dalt al coll la carretera canvia totalment, ja no és asfaltada i amb un estat bastant precari, des de dalt veus tota la nova vall amb Baratphur, una altre "area de servei", al fons on paro a dinar. A partir d'aquí la carretera millora i quasibé tot és pla amb moltes rectes fins a Sarchu.
Es por dir que Sarchu és troba just la meitat de la travessa, i aixó es nota ja que hi ha molts campaments al voltant, on parem a dormir els autocars i els taxis per els turistes; jo dormo just al costat del control policial, on es troben unes 8 o 9 dhabes, totalment diferent als campaments anteriors, ja que aquí quan és fa fosc, tothom a dormir ( 2/4 de 9 ).Aquesta etapa tot i ser molt llarga de temps, no és excesivament cansada ni forta.
.
5 - Sarchu 4.253 - Pang 4.630 78 km Temps total 7:42 bicicleta 6:18 +1.280 -900 Nakeela Pass 4.985 Lachakang La 5.065
Una de les etapes més fortes, amb 2 ports molt llargs que no s'acaben mai; a més la poca informació que en tenia no s'assemblava gens. Tot i aixó en general hi ha bona carretera, peró molts pocs llocs per avituallament.Surts de Sarchu i per poder atrevessar un riu fas una volta d'uns 8 km, continues per una vall molt gran fins que arribes al final, i aquí comença el primer coll, que sembla que no sigui gaire llarg, ja que et sembla veure el final, peró son una infinitat de petits colls fins a 
corona finalment el Nakeela Pass de quasi 5.000 mtes. en un paratge desolador. Des d'aquí ja és veu el pròxim coll, peró abans has de perdre uns 300 mtes de desnivell i tornar a enfilar aquest altre coll, que aquest cop si que veus el final. Hi ha uns 6 km de baixada més uns 8 de pujada. Realment aquest ultim coll és molt dur, ja que portes molt desnivell i quilometres acumulats. També veus que els pobres camions els hi costa, ja que per adelantar n'hi ha alguns que anem paral.lels una bona estona ( amb el que aixó representa, aire pur a quasi 5.ooo mtes ).
corona finalment el Nakeela Pass de quasi 5.000 mtes. en un paratge desolador. Des d'aquí ja és veu el pròxim coll, peró abans has de perdre uns 300 mtes de desnivell i tornar a enfilar aquest altre coll, que aquest cop si que veus el final. Hi ha uns 6 km de baixada més uns 8 de pujada. Realment aquest ultim coll és molt dur, ja que portes molt desnivell i quilometres acumulats. També veus que els pobres camions els hi costa, ja que per adelantar n'hi ha alguns que anem paral.lels una bona estona ( amb el que aixó representa, aire pur a quasi 5.ooo mtes ).Aquí em va ploure una bona estona, quan coronava l'últim port. Al cap de cinc minuts d'haver plogut no en queda ni rastre, sembla que faci molts dies que no plou.
El tram final fins a Pang és dels més espectaculars que hi ha, son unes gorgues molt fondes, amb tota la roca erosionada, i la carretera hi baixa quasi fins a tocar el riu.
Pang no és més que un conjunt de Dhabas al costat del riu, és quasi una parada obligada per totahom que fa aquesta travessa, ja que es troba just al mig dels dos colla més alts.
6 - Pang 4.630 - Rumptse 4.325 75 km Temps total 8:50 bicicleta 7:50 +1.050 -1.355
L'etapa reina, la més forta. Surts de Pang i després d'un petit pla una llarga pujada d'uns 8 km ( bona carretera ) fins als More Plains, aquí ja desapareix l'asflat i a quasibé 5.000 mtes trobes una plana semi desèrtica amb una sorra molt fina, sembla sorra de platja, envoltada per unes muntanyes nevades al seu cim. És increible, la carretera desapareix tapada per la sorra, ja que aquí i bufa bastant el vent, i amb un petit desnivell favorable t'has de buscar la vida fins arribar a les ruines de Debring (4.825) on tornes a trobar la carretera asfaltada que et condueix al coll del Tang La (5.328). Has d'anar esperant a que passin jeeps o camions per veure el camí, i tot i així, tots van per diferents llocs, encara que tots van a parar al mateix lloc. Hi ha trams molt feixucs, ja que la sorra és molt fina i les rodes si ensorren, i no et queda més remei que baixar de la bicicleta i empenya. No és que sigui perdedor peró si molt lent.Aquí no trobes cap lloc per menjar, vaig parar a menjar unes galetes que portava a Debring, abans d'enfilar l'últim i més alt dels colls d'aquest trajecte. Des d'aquí ja es veu tot el coll, i la primera impresió és forta, ja que es veu molt llarg i molt alt ( uns 18 km i +500 mtes desnivell ), tot i aixó és molt més dur del que sembla, ja que portes una bon "tute" per arribar fins aquí. Crec que hauria estat millor quedar-me a dormir aquí, com et recomanen altre gent que ho ha fet, peró jo no portava tenda.
.
7 - Rumptse 4.325 - Leh 3.300 82 km Temps total 6:05 bicicleta 4:45 + 475 - 1.500
.
Etapa molt plàcida fins els últims 8 km a l'arribada a Leh. Tot amb molt bona carretera, peró amb molt de trànsit quan més t'aproximes a Leh. És l'única etapa que he fet amb companyia, ja que a Rumptse vaig coincidir amb altres 4 ciclistes, els quals tots haviem fet coses diferents, uns venien pedalant desde Pequin !Sortint de Rumptse bé una llarga baixada pel costat del riu fins arribar a conectar amb l'Indus, el principal riu de la zona, i seguint aquests arribes a Leh.
El paisatge molt diferent a la resta dels dies; petites cases al llarg de la carretera de baixada fins arribar a Upshi on agafes la carretera principal que et porta fins a Leh. Aquestes cases son tipicament tibetanes, i sempre amb algun rierol al voltant. Aqui les cases ja disposen d'electricitat, i les carreteres estan en bastant bon estat.Un cop a Upshi, que és un poble molt petit peró on es troben les carreteres que van cap a diferents valls, ja tot és diferent al que he vist i he trobat aquests dies. Hi ha un gran trànsit de vehicles, la carretera cap a Leh és perfecte, i és un continu de poblets i uns impresionants campaments militars, amb molt moviment, al costat de la carretera. De Upshi fins a Leh hi ha uns 40 km bastant plans, a excepció dels ultims 8 de pujada.
L'arribada a Leh es fa bastant llarga, ja que fins que no et falten un parell de km no veus la ciutat, ja que està amagada darrera un turó.
Potser és l'etapa menys forta de totes, peró vaig arribar bastant cansat, ja que son molts dies de pedalar i dormir i menjar en unes condicions bastant diferents a les que estas acostumat.
De seguida vaig trobar hotel, ja que hi ha una gran oferta, i directament cap a la dutxa, que és el que realment he trobat a faltar més aquests dies.
Crònica del viatge a Ladakh - 1ª part
12-08-07
Barcelona - Munich - Delhi
Surto del Prat el diumenge al migdia, després d'haver pagat un suplement per la bicicleta, és la primera vegada que m'hi trobo, volo amb Lufthansa. Després de fer escala a Munich arribo el dia següent al matí a l'aeoroport Indira Ghandi de Delhi. Tot un conjunt de contrastos, peró sobretot la xafogor ( a les 7 del matí i ja començo suar ). Agafo la bicicleta encara dins la caixa de cartró ( no la vull desembolicar ja que m'interessa gaurdar la caixa per la tornada ) i cap a fora a buscar un taxi per anar cap al centre de la ciutat a buscar un Hotel. Després de negociar el transport, comencen demanant 1.500 rupies i acabo pagant-ne 200 i segur que encara és car ( 1 € = 55 rupies ) m'acosten fins a l'estació de trens de New Delhi, a Main Bazar, els típics carrers on s'allotgen la majoria de viatgers motxilers.
Delhi és impresionant, és un caos total, sembla que no funcioni rés, peró van tirant, i les coses van funcionant, encara que molts cops no saps com funcionen ni com s'ajuanten.
És una ciutat molt bruta, amb una multitud de gent per tot arreu, amb un clima asfixiant, amb un desordre general ... peró en canvi no saps perquè i t'agrada. Hi havia estat uns anys enrera, i diria que no ha canviat absolutament rés.
De seguida vaig a buscar un bitllet per marxar l'endemà mateix cap a Manali ( Himachal Pradesh ) que és on comença la travessa amb bicicleta.
14-08-07
Delhi-Manali
Agafo un bus llitera nocturn a Delhi per arribar al cap de 18 hores a Manali, menys de 400 km. Aquí la temperatura i l'ambient no té rés a veure amb Delhi. Manali està al voltant els 2.000 mtes d'alçada a un extrem de la vall de Kulu, al costat del riu Bhaja i rodejat de molta vegetació, sobretot avets, amb una sensació més semblants a pobles alpins que no als indis. Hi ha molt turisme i turistes molt diferents, uns tipus excursionistes i altres tipus "meditadors" (aquesta és una zona on hi ha Maria, marihuana, per tot arreu, i ajuda molt a meditar o altres efectes semblants ).
Aquí no trobo ningú amb bicicleta, i si gent que fan la mateixa travessa que jo, peró amb moto. Son motos molt autèntiques, Royal Enfield molt grosses i anticuades, amb una fressa molt particular.
Manali és el punt de partida de molts treekings, així com una de les principals entrades naturals al Ladakh
Barcelona - Munich - Delhi
Surto del Prat el diumenge al migdia, després d'haver pagat un suplement per la bicicleta, és la primera vegada que m'hi trobo, volo amb Lufthansa. Després de fer escala a Munich arribo el dia següent al matí a l'aeoroport Indira Ghandi de Delhi. Tot un conjunt de contrastos, peró sobretot la xafogor ( a les 7 del matí i ja començo suar ). Agafo la bicicleta encara dins la caixa de cartró ( no la vull desembolicar ja que m'interessa gaurdar la caixa per la tornada ) i cap a fora a buscar un taxi per anar cap al centre de la ciutat a buscar un Hotel. Després de negociar el transport, comencen demanant 1.500 rupies i acabo pagant-ne 200 i segur que encara és car ( 1 € = 55 rupies ) m'acosten fins a l'estació de trens de New Delhi, a Main Bazar, els típics carrers on s'allotgen la majoria de viatgers motxilers.
Delhi és impresionant, és un caos total, sembla que no funcioni rés, peró van tirant, i les coses van funcionant, encara que molts cops no saps com funcionen ni com s'ajuanten.És una ciutat molt bruta, amb una multitud de gent per tot arreu, amb un clima asfixiant, amb un desordre general ... peró en canvi no saps perquè i t'agrada. Hi havia estat uns anys enrera, i diria que no ha canviat absolutament rés.
De seguida vaig a buscar un bitllet per marxar l'endemà mateix cap a Manali ( Himachal Pradesh ) que és on comença la travessa amb bicicleta.
14-08-07
Delhi-Manali
Agafo un bus llitera nocturn a Delhi per arribar al cap de 18 hores a Manali, menys de 400 km. Aquí la temperatura i l'ambient no té rés a veure amb Delhi. Manali està al voltant els 2.000 mtes d'alçada a un extrem de la vall de Kulu, al costat del riu Bhaja i rodejat de molta vegetació, sobretot avets, amb una sensació més semblants a pobles alpins que no als indis. Hi ha molt turisme i turistes molt diferents, uns tipus excursionistes i altres tipus "meditadors" (aquesta és una zona on hi ha Maria, marihuana, per tot arreu, i ajuda molt a meditar o altres efectes semblants ).
Aquí no trobo ningú amb bicicleta, i si gent que fan la mateixa travessa que jo, peró amb moto. Son motos molt autèntiques, Royal Enfield molt grosses i anticuades, amb una fressa molt particular.
Manali és el punt de partida de molts treekings, així com una de les principals entrades naturals al Ladakh
Altre cop a Delhi
Delhi 31-08-07
Ja de tornada, altre cop a Delhi. Altre cop la calor, la gent, la bruticia... i haviat altre cop a casa.
Aquest mati he agafat un avio a Leh i amb una hora i poc mes hem arribat a Delhi, amb el que em va costar arribar a Leh ! La sortida de Leh, espectacular.
Ara ja estic instalat a l'Hotel on havia estat abans, on em guarden la caixa per la bicicleta, i la nit de dissabte a diumenge cap a l'aeroport altre cop, i cap a casa.
Aqui teniu unes quantes fotografies
Sortint de Manali
Les primeres pujades
Al fons la vall d'Spiti
De tant en tant ...
Les primeres pujades
Primer coll, Rothang Pass 3.978 mtes.
Al fons la vall d'Spiti
De tant en tant ...
Quin ambient !
Baracla La 4.891 mtes.
A la meitat de la travessa
Laclang La 5.100 mtes.
Canyons de Pang, impresionant !
Tagalng La 5.328 mtes.
Finalment Leh !!!!
Tram final del Kardung La 5.600 mtes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
